La Font de Llinars o dels Llinars raja aigua des de l’antiguitat. La Montserrat Just, una veïna del Coll de la Barraca, explica que quan ella era jove s’aprotifava l’aigua per a rentar. En l’últim arranjament, es va construïr el frontís amb una teuladeta de maó. Altres veïns del barri, també han col·laborat com en Moisès Santacana, fundador de Creu Roja a Vilafranca, que va instal·lar el broc d’acer de la font.
També hi havia un safareig, que ara és soterrat, on s’ajuntava fins a vuit dones del barri. Per cada casa hi havia la seva llosa per a picar i escórrer la roba. Un dipòsit recollia, al costat del safareig, aigua que a l’estiu servia per a mullar l’era abans de batre. Els arbres que envolten la font, els plataners que tanta ombra fan, tenen més de cent anys. Ningú sap qui els va plantar, ni tan sols la veïna Montserrat, que diu que els ha vist des de petita.
La Font del Llinars o dels Llinars sempre raja, la seva antiguitat i importància queda palesa quan s’ha l’anomena a la llegenda de L’Encantada, on la nit de Sant Joan la donzella de Can Fàbregues abandona la seva aparença de serp i s’hi acosta a rentar la roba.
